Reconstruint l’Església Nova (I)

Read in paper

Es inevitable fer-se sempre la mateixa pregunta cada vegada que passem per davant l’Esglèsia Nova: Com seria, si l’hagueren acabat? Segur que tots ens ho hem preguntat més d’una vegada, i que la gent de fora que ve a visitar-nos ho fa contínuament. La qüestió és que no ho sabem... almenys encara, perquè aquest és un misteri que forma part dels desconeguts traçats urbanístics que Carles III va dissenyar per a la nostra ciutat. 

Ja des de fa temps, vaig començar a buscar una altra església que hagués estat construïda durant el segle XVII i sota el regnat del monarca. Cap pàgina d’internet, tesis doctoral o publicació local anterior em donaven la resposta, fins que el meu company de l’assignatura d’Història de La Ràpita, Batiste Forcadell, em va informar sobre una publicació molt especial: LA IL·LUSTRACIÓ A CATALUNYA, l’obra dels enginyers militars. Va ser aquesta obra la que a dia d’avui em permet realitzar un anàlisis inicial sobre la qüestió, tot utilitzant l’apartat redactat per l’arquitecte Rafael Vila i Rodríguez que parla sobre l’Església de la Fortalesa de Sant Ferran a Figueres (Alt Empordà, Girona).

L’Església està integrada en un conjunt fortificat format per un castell i una Reial Plaça de Guerra, iniciats l’any 1751 durant el regnat de Ferran VI amb l’objectiu de posar fre a les continuades invasions de les tropes franceses que es produïen durant la segona meitat del segle XVII i primers anys del XVIII. El primer projecte fou redactat per l’enginyer Pedro Martín Zermeño al novembre de 1760, un any després d’iniciar-se el regnat de Carles III. Per aquells temps l’Esglèsia Nova no estava construïda ni molt menys; el territori de La Ràpita d’aquells anys consistia en una vasta extensió de terres de conreu i en una petita flota pesquera, sectors que pagaven els seus tributs a les monges santjoanistes llavors residents llavors a Tortosa. 

No hi havia res més, a excepció de les primeres idees i projectes per al canal de navegació des d’Amposta fins la Badia dels Alfacs, en els quals participà precisament el pare de l’autor de l’Església de la Fortalesa, en Juan Cermeño. 

Són moltes les semblances entre l’església de Figueres i la nostra Església Nova, construïda cap a finals del segle XVIII; una de les més evidents és el disseny de l’espai interior. Malgrat que la de Sant Ferran és més gran i de forma rectangular (uns 27 × 32 metres aprox.) i l’Església Nova és un quadrat perfecte de 23,75 metres de costat, ambdues plantes presenten molts punts en comú. La distribució dels espais es fa a partir d’una o vàries figures geomètriques, la el·lipse i el rectangle a l’Església Nova i la el·lipse concèntrica a la de Sant Ferran; els espais es distribueixen al voltant dels murs que dibuixen aquestes figures, que queden interromputs per formar-s’hi arcades i punts de pas a l’interior de les estances. Els murs són gruixuts i les escales queden integrades a l’interior dels espais delimitats per rectangles menors, a l’Església Nova, o disposades directament a l’interior dels murs que formen la corona el·líptica de Sant Ferran, que serveix de deambulatori i comunica les portes laterals amb l’altar major. 

La dada més important que ens aporta aquesta admirable construcció de Figueres (també inacabada, per cert) és la cúpula que suportaven els sis grans pilars del centre de l’Església, col·locats dos sobre l’eix llarg de les el·lipses i els altres quatre disposats dos a dos centrats sobre l’eix curt. Això ens fa pensar, sense donar cap lloc a dubte, en que l’Església Nova s’havia de dotar d’aquest element tan important per a un centre religiós: la volta celestial. 

L’altre element que destaquem de la catedral de Sant Ferran de la que també hi ha moltes semblances amb l’Església Nova, és la façana, també d’estil Neoclàssic. No és que siguin exactament iguals, ja que la de Sant Ferran té més longitud i per això disposa de dos accessos laterals, un a cada banda de la porta principal, delimitats tots per quatre trams de dos columnes. Però de fet, si mirem amb deteniment la façana de l’església de Figueres, ens adonem que totes dues tenen molts trets en comú: Les bases de les columnes, la disposició de les finestres, els acabats de les cantonades amb pedra treballada, el material dels murs, i fins i tot podem apreciar que les arcades laterals podrien tenir molt en comú amb els porxos de la nostra Plaça Carles III. 

Si mirem el plànol projectat per a Sant Ferran elaborat pels enginyers de Carles III, veurem certs detalls que podríem afegir perfectament a sobre dels pilars rodons de l’Església Nova: la barana que les remata, amb la cornisa i els jocs de copes flamígeres coronant cadascuna de les columnes. Afegint la cúpula tenim l’església al complet, tal com es mostra a la façana dibuixada resultat d’aquest petit estudi. Com us podreu imaginar, tot aquest contingut podria donar molt més que per a unes simples pàgines; hi hauria que comparar les èpoques en que es van projectar els edificis, els enginyers que van participar en els dos projectes, les circumstàncies de cada moment, etc. Es per això que ben aviat – en una segona entrega sobre el tema – analitzarem tots aquests i d’altres factors, entre els quals n’hi ha un de força interessant que va ser decisiu per a la història de les dues esglésies: el motiu de l’aturada de les seves obres. 

Per últim, agrair la col·laboració del Consorci del Castell de Sant Ferran, per haver-me enviat informació i dibuixos sobre aquest edifici. Podeu consultar i veure el conjunt de la fortificació a www.castillosanfernando.com. 

Jaume Vidal Cera