Les rutes històriques de La Ràpita

Read in paper

Fa un temps em van demanar l’opinió sobre la possibilitat de crear una ruta històrica per la nostra ciutat, un recorregut amb el que es poguessin mostrar a tothom, rapitencs i no rapitencs, les diverses etapes que coneixem de la història de La Ràpita mitjançant la visita a tots i cadascun dels punts que conformen el nostre patrimoni.

A la Ràpita tenim una ruta molt recent, la del recorregut literari pel món del nostre escriptor Sebastià Juan Arbó, que mostra els llocs més representatius del poble i que es configura a partir dels textos de la seva novel·la "La Masia”. Val a dir que aquest traçat també es podria considerar històric, ja que cobreix uns quants indrets del nostre patrimoni: la Plaça del Cóc, la base del mercat, les casotes i el canal de navegació, etc. També en forma part d’aquesta ruta una visita als llocs més recents de la nostra història, com els carrers del barri del “Chicago” o el carrer Sant Francesc.

La meva proposta, però, no assoleix cap dels llocs més “moderns” de La Ràpita; la ruta parteix de l’Edat Mitjana, amb la Ràbita islàmica, i finalitza a les acaballes del segle XIX amb l’abandonament de la navegabilitat del canal de navegació uns anys després del regnat d’Isabel II.

Són dues les rutes que us proposo: la primera dividida en un recorregut inicial a peu pel centre de la ciutat i en una segona fase que es faria amb l’ajut de vehicles per visitar els llocs més apartats i distants. La segona ruta proposada seria pels carrers de … bé… més endavant la coneixereu.

Comencem, doncs, amb els llocs que conformen la primera fase la nostra ruta històrica:

1. PLAÇA DEL MERCAT MUNICIPAL. S’ajunten en aquest indret vàries èpoques històriques, la primera d’elles de la Ràbida islàmica (A) que va ser constituïda pel centre religiós i la fortalesa amb la torre de la Ràpita (B) de la que tan poca informació tenim. També hi trobem les restes d’una de les primeres construccions de la Nova Població de Carles III: la bateria de defensa de 14 canons (C), projectada per l’enginyer Francesc Llobet l’any 1778, on a dia d’avui hi ha ubicat a sobre el mercat municipal.

2. CARRERÓ DEL CONVENT. És en aquest petit carrer de la nostra ciutat on hi ha una de les restes històriques més emblemàtiques: la façana de l’antic convent de les monges santjoanistes (D) que veneraven a la nostra Mare de Déu de la Ràpita. Aquesta construcció està lligada a molts anys d’història de la Ràpita i també a molts esdeveniments singulars: els atacs dels corsaris que navegaven pel territori, l’expulsió dels moriscos per la badia dels alfacs, la guerra dels segadors i la de successió i fins i tot la convivència amb les obres reials.

3. PLAÇA CARLES III. La Plaça Carles III és la plaça major per excel·lència, és un espai que conté molts elements constructius que representen perfectament l’eclosió urbanística de l’època de Carles III com els porxos amb les fonts (F) o l’albereda característica d’altres ciutats construïdes o urbanitzades en temps del monarca. D’aquesta etapa de la ruta en formaria part, com no, la casa de Laureano (G) i els llocs on hi havia el quarter de “La Massana” (H) i els jardins botànics (I), zona avui coneguda com l’”Hort del Rei”.

Plaça carles III a principis de segle. A l'esquerra, la casa de "Laureano" i, disposats
en forma de semicercle, els porxos tant representatius del centre de la població.

4. PLAÇA DEL CÓC. En l’època de Carles III aquesta plaça era l’ indret que marcava el límit amb el mar; de fet es va concebre com un “balcó de la Mediterrània”. Aquest era el punt per admirar tot el moviment que havia de comportar l’important port comercial en que s’havia de convertir La Ràpita: els treballadors de les drassanes, el tràfec de naus originat pel comerç amb la resta de països del mediterrani i l’anada i tornada de vaixells carregats de mercaderies pel canal de navegació vinguts de terres aragoneses. Algunes fotografies antigues ens mostren els edificis administratius avui dia desapareguts (J i K) que hi havia a banda i banda de la plaça. Part d’aquesta etapa de la ruta també en formaria part la Placeta Vella (L). En aquesta zona hi havia una fonda construïda al segle XVIII ubicada al carrer Fonda Vella (d’aquí l’origen del nom del mateix carrer). Se’n sap de la seva existència per antics registres d’allotjament.

Plaça del Cóc amb el carrer Sant Francesc (al fons, a la dreta).
A la dreta de la imatge es pot veure un dels edificis administratius de l'època de Carles III.

5. EL CANAL DE NAVEGACIÓ. Finalment, i arribant-hi Cóc en avall tot passejant pel carrer Bisbe Aznar, arribaríem al final de l’etapa “d’a peu” de la ruta. Es podria ben dir que les obres del Canal de Navegació (M) van constituir l’origen de la Nova Població de La Ràpita. L’any 1749, Juan Cermeño i Miguel Marín, enginyers de la Reial Acadèmia, redactaren els seus projectes del Canal de Navegació des d’Amposta fins la badia dels Alfacs. Ambdós realitzaren mapes del port dels Alfacs, aixecaments del lloc de la Ràpita i dibuixaren la línia a seguir pel nou canal. Durant el mateix any, Antonio de Ulloa va subscriure un informe on posà de manifest la conveniència de realitzar un Port de Mar a la Bahia de “San Juan de los Alfaques”, acompanyat de les necessàries obres de defensa i dues fortaleses a l’interior. Malgrat l’èmfasi de tots aquests enginyers militars, aquesta infraestructura mai va acabar de funcionar degut a les fortes i contínues inundacions del canal que es produïen amb cada crescuda del cabal de les aigües del riu Ebre. No obstant, en són dignes d’admiració les obres d’enginyeria de l’època que encara avui dia es poden contemplar a la desembocadura del canal: el moll fet amb carreus de pedra treballada (O), els mecanismes de les encluses (P) i els blocs utilitzats per a la trobada del canal amb les aigües de la badia (Q), disposats a mode d’esglaons.

Antiga imatge del canal de navegació amb les comportes en funcionament.

Aquesta primera fase de la nostra ruta històrica acabaria, com no, amb una visita obligada al Museu de la Mar de l’Ebre ubicat als antics magatzems del canal de navegació, construccions més conegudes com “Les Casotes” (N). Aquests edificis van ser construïts a les darreries del segle XIX durant l’època d’Isabel II.

Podríem dir que tots aquests espais que acabem de veure formen part d’un primer projecte de la nostra Nova Població que fou redactat entre els anys 1778 i 1780 i que va ser modificat per la Reial Armada i el Ministeri de la Guerra per tal d’acoblar-lo a les seves necessitats.

La segona part d’aquesta ruta que s’hauria de fer, de forma aconsellada, mitjançant l’ajut de vehicles, forma part d’un segon projecte de la població que es va desenvolupar al voltant de l’Església Nova i que es va redactar a principis de l’any 1786. A més, i per sorprenent que pugui parèixer, es podria incloure-hi perfectament en aquesta ruta la Font d’en Burgà, ja que d’aquell mateix projecte en formava part un estudi que valorava la possibilitat de portar aigua de la font fins el nou nucli urbà projectat.

Església Nova, abans de les reformes actuals.

I per acabar, i malgrat que no formi part de la nostra ciutat, voldria afegir una segona ruta històrica relacionada amb el nostre passat: el barri de Remolins, el convent de Santa Clara i altres emplaçaments de… Tortosa. Gràcies a autors com Manuel Beguer i Pinyol podríem localitzar amb certa exactitud alguns dels espais urbans on les monges santjoanistes van romandre tots els anys que es varen traslladar a la capital del Baix Ebre tot fugint dels atacs dels pirates que freqüentaven la badia dels Alfacs. Però d’això també en parlarem més endavant…

Per últim, aportar una imatge sobre el centre històric de la Ràpita, la zona de l’actual mercat municipal on s’hi mesclen les èpoques que s’han vist en aquest article. La ràbida i la torre islàmica, el conjunt del monestir de les monges santjoanistes del carreró del Convent, i la bateria de defensa que formava part del primer dels projectes de Carles III, de l’any 1748.