Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 11 de febrer de 2013

Les Noves Poblacions de Carles III

Revista RÀPITA nº643. Gener 2013

View in paper

“Les Noves Poblacions són una mostra palpable de l’esperit reformista que va impregnar les accions del govern del rei Carles III durant la segona meitat del segle XVIII”. Aquesta és la definició que ens fa, entre altres autors, en Jordi Oliveras Samitier a la publicació “LA ILUSTRACIÓN EN CATALUÑA: Las obras de los ingenieros militares”. Per dir-ho d’una forma més aclaridora, es tracta d’unes poblacions que es van construir partint de zero i que van néixer del no res en punts del país prèviament estudiats.

Imaginem-nos per un moment que ens trobem a l’any 1767. No hi ha vehicles ni mitjans de transport que ens permetin viatjar com ho fem avui en dia, només cavalls i carruatges. Per a que ens fem una idea, dir que aquells anys la comitiva reial estava constituida per quatre cornetes i dos timbals al davant, dues esquadres de 12 soldats cadascuna, una carrossa de vellut verd i una amb una estufa (ambdues per a la reial persona de sa majestat), vint-i-nou carrosses més per a criats i familiars i dues-centes trenta mules amb l’equipatge reial i la corresponent gent a peu. Amb tot aquest volum es feien molts de quilòmetres, i molts d’aquests discorrien per paratges inhòspits on predominava el bandolerisme.

El rei Carles III i els seus ministres es van proposar la missió de donar seguretat a tots aquests camins, i és justament aquest  un dels motius de la fundació de les Noves Poblacions. Les zones més revitalitzades foren les de Sierra Morena al sud de Despeñaperros i les que s’estenien entre Córdoba i Écija. Per elles discorria el camí reial de Madrid a Cadis, la “carretera de la plata”, que unia la capital de l’Imperi Espanyol amb el port clau de la ruta marítima americana.



A més de l’anterior propòsit, amb les Noves Poblacions es volia fomentar l’agricultura per incrementar la riquesa del país en tots els sectors econòmics. Al naixement d’aquests nuclis urbans els va acompanyar així  la delimitació i el repartiment de grans extensions de terres per dedicar al conreu, i aquest repartiment es va fer entre els 7.764 “estrangers útils” vinguts la majoria del Baix Palatinat, una antiga regió de l’actual Alemanya que es troba a tocar amb França. D’aquí els comentaris de la gent local dient que “…a Espanya ens han portat uns alemanys que venen d’Alemanya parlant el francès”.

Nosaltres som una Nova Població, però són moltes les diferències que ens separen dels nuclis de Sierra Morena i la Baixa Andalusia. El motiu de la creació de La Ràpita fou un canal de navegació com en altres poblacions ho fou la construcció de ports i drassanes; a més, nosaltres no vàrem sortir del no rés, ja què quan es va endegar el projecte de la nostra ciutat, recordem-ho, les monges Santjoanistes gestionaven l’usufructe de les nostres terres als pagesos que les conreaven al voltant de l’antic monestir i la Torre de la Ràpita.
Una altra gran diferència és que la Nueva Población de San Carlos de la Ràpita no es va nodrir de colons estrangers per fer d’habitants; d’això se’n va encarregar la gent dels pobles del voltant com La Galera, la Sènia, Ulldecona, Amposta i Alcanar, els habitants de les comarques de les Terres de l’Ebre, d’arreu de Catalunya, València, Aragó i de la regió de Como a Milan (Itàlia), d’on venen (suposadament) els Gasparin i els Moya.

Es pot ben dir que ens vam lliurar de cognoms estranys, (d’origen alemany la majoria), a diferència de llocs com La Carolina, de la que s’explica el següent a la seva pàgina web: “Hoy, todavía, es fácil encontrar a carolinenses rubios, altos, con piel y ojos claros, que nos recuerdan a alemanes, austriacos, suizos, etc., gentes venidas para habitar la Nueva Población; igualmente sucede en las demás poblaciones integradas en el Fuero de Las Nuevas Poblaciones. Los apellidos Auffinger, Eisman, Kobler, Metzveiler, Minch, Mitelbrum,Neff, Payer, Prigman, Scheffle, Scheroff, Smidt, Tecklemayer, Trunser, Yegler, etc., otros más, son clara reliquia de aquellas familias que un día decidieron abandonar sus países, sus costumbres, sus familias, etc. y venir a España con la ilusión y la esperanza de mejorar sus vidas.”

En el marc urbanístic trobem algunes semblances entre aquestes ciutats i la nostra. L’ajuntament de La Carlota ens recorda un edifici singular de la nostra població: Les Casotes (d’aquí a ben poc el Museu del Mar). Encara que el nostre edifici és una mica posterior a l’època de Carles III, les similituds són força evidents: una construcció en forma de rectangle, de longitud considerable i de dues plantes, coberta inclinada de teula corba a quatre aigües, dues alineacions de finestres separades entre elles a la mateixa distància... I DUES PALMERES A L’ENTRADA!


La Ràpita es va constituir com a Nova Població a partir d’una iniciativa del regnat de Carles III: fer el riu navegable des de Saragossa fins el Mar Mediterrani per poder comerciar amb altres països. A partir d’aquí, es van realitzar nombrosos estudis per analitzar la viabilitat d’aquesta gran obra, limitada en part per la quantitat de sediments que hi havia a la desembocadura del riu i que feien disminuir el seu fons; per aquells temps les embarcacions no podien arribar a l’existent Torre de Sant Joan. La iniciativa final vingué de la mà d’Antonio de Ulloa, enginyer que posà de manifest la conveniència de construir un Port de Mar a La Badia de San Juan de los Alfaques, acompanyat d’obres de defensa amb dues fortificacions situades a la Punta del Galatxo i al costat de la Torre del Codonyal que cobririen l’accés a la badia.

La nostra població es comença a projectar l’any 1778, i al 1780 s’inicia la seva construcció. És aquest punt quan ens trobem amb una altra gran diferència respecte les poblacions de Sierra Morena i Andalusia: mentre nosaltres desconeixem els plànols del projecte de La Ràpita, ajuntaments com els de La Carolina i La Carlota disposen d’aquesta informació, del disseny inicial de les seves ciutats; ells poden interpretar les tendències urbanístiques d’aquella època i les similituds o les diferències entre el traçat de cada nucli urbà, la majoria dels quals consistia en l’alineació de carrers a partir d’una quadrícula orientada segons els punts cardinals i combinada amb figures singulars com places octogonals, hexagonals, cantonades còncaves i potes d’oca, com és el nostre cas amb la Plaça del Cóc.
També s’uneixen al grup de les indocumentades les Noves Poblacions de San Miquel de Còlera a Girona, el Barri de la Barceloneta a Barcelona, la Nova Població del port de Tarragona i el Barri Portuari de Salou.



Voldria animar als lectors de RÀPITA a consultar algunes adreces d’internet; segur que hi ha moltes més coses curioses que tenim en comú amb els nostres companys del sud: www.turismolacarolina.es, http://coloniadelacarlota.blogspot.com.es, www.lacarlota.es. Aquestes fan referència a les dues poblacions principals de Sierra Morena: La Carolina i la Carlota. També podem trobar a http://nuevas-poblaciones.blogspot.com.es/, un blog fet per l’Adolfo Hamer (habitant de La Carolina), sobre la història de les noves poblacions, bibliografies, vídeos i molt material relacionat, fins i tot novel·les.

A l’apartat de noticies del Sr. Hamer figura la crònica d’un esdeveniment força interessant i curiós a la vegada: la celebració del Congrés de Noves Poblacions. Aquesta reunió convoca un nodrit elenc d’investigadors que exposen els seus treballs sobre la història neopoblacional i tot allò relacionat; hi destaquen xerrades sobre la història de la població on se celebra el congrés.

Sota el meu punt de vista, i després de veure tots aquests trets que tenim en comú, seria molt positiu mantenir un contacte amb la gent d’aquestes poblacions amb la finalitat de mantenir un intercanvi d’informació i de cultures; potser els historiadors de Sierra Morena ens podrien donar algunes pistes sobre el traçat original de la nostra població, qui sap. Anant més lluny, en podria sortir un agermanament o una participació de La Ràpita en aquests tipus de congressos que organitzen per aquella zona. Per la meva banda, jo ja tinc localitzat al Sr. Hamer per fer un intercanvi d’impressions al voltant de tot aquest contingut.

I per últim, fer una menció a una persona que durant tots aquests anys ha fet molt per la història i patrimoni locals i que de ben segur serà sempre recordat al costat de personatges tan il·lustres i importants per nosaltres com els Srs. Arbó i Millán. Es tracta del Sr. Paco Carles, Arquitecte Tècnic qui va dibuixar en el seu dia el croquis amb la ubicació de la Torre de la Ràpita, el convent i l’antiga fortificació a partir del qual vaig basar el meu article del mes passat. Val a dir que jo no sabia que ell n’era l’autor, i per això no vaig donar aquesta referència en un escrit basat en aquest dibuix. Aprofito ara per fer aquesta menció tan merescuda.

Jaume Vidal Cera, Arquitecte Tècnic
jaumevcera@larapita.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada