Total de visualitzacions de pàgina:

dilluns, 11 de febrer de 2013

Conviure amb la història. Els orígens de la nostra ciutat.

Revista Ràpita nº642. Desembre 2012

View in paper

S’alçava al segle XI un gran edifici construït pels moros,… al que van dar el nom de RÀPITA… Així és com comença el llibre d’en Manuel Beguer i Pinyol, historiador tortosí creador de l’obra “Lo Monestir de Santa Maria de la Ràpita”, una monografia històrica sobre les primeres construccions de la nostra ciutat: el castell i el monestir.

A mode de resum dir que aquesta torre mora i la fortalesa van passar a formar part del complex del monestir en un procés que va començar a finals del segle XIV i que es va interrompre l’abril de l’any 1580 quan l’assemblea magna de la Llengua d’Aragó i la ciutat de Tortosa redactaren una capitulació de setze punts amb les condicions per traslladar el monestir de La Ràpita a Tortosa. Aquesta decisió fou motivada per la manca de protecció davant els moriscos i els corsaris que freqüentaven la badia dels Alfacs i que al segon terç del segle XVI saquejaven i robaven contínuament el monestir, i també a la carència d’aigües de font i horta que hi havia al territori. Així,  el dia 21 de març de 1587 es fa oficial el trasllat a un nou monestir ubicat a l’esplanada de Remolins de Tortosa, on es continuà amb l'adoració a la Mare de Déu de la Ràpita.
Per l'any 1739, quan es confeccionaren els primers projectes de Carles III (1716-1788) per fer navegable el riu Ebre, el nostre territori consistia en una vasta extensió de terres de conreu treballades per pagesos i en una petita flota pesquera. Ambdós sectors pagaven els seus tributs a les monges santjoanistes per l'explotació del medi i aquestes corresponien a tota aquesta gent que transformaven les terres i les milloraven de forma constant (i per tant les revaloritzaven) mitjançant la construcció de vivendes prop del conjunt de la torre i l'antic monestir, on més tard i a petició de l'Ajuntament de Tortosa del dia 24 de setembre de 1779, es construiria la casa per als guardes de la Sanitat.

La gestió de les religioses des de Tortosa convivia amb el regnat de Carles III, i el monarca projectà al 1778 una fortificació amb una bateria de defensa annexa a l'existent torre de La Ràpita, una construcció de la que només avui perdura el mur de pedra, sota l'actual mercat municipal, però que ja al final del regnat del monarca constava d'un edifici quarter per als soldats amb estances i allotjaments, un magatzem i una cisterna.
Som un poble jove, i així ho demostra el poc patrimoni històric que conservem anterior a les obres de Carles III. A diferència d'altres ciutats, i deixant de banda les obres del monarca, nosaltres no convivim amb la nostra història inicial; tenim les nostres restes més antigues ubicades en els carrers més vells de la nostra ciutat però a la vegada els menys transitats, quasi amagades als ulls dels visitants que ens venen a conèixer. En altres ciutats com la Tarragona Romana, el Montblanc Medieval, la Tortosa de les tres cultures o qualsevol antiga ciutat d'Espanya, la història queda a la vista de seguida, palesa tan sols transitant amb cotxe o caminant, mentre hom pot observar la fusió entre el centre històric i la ciutat moderna, l’actual. Són espais que conviuen amb la història i on les antigues construccions, ja siguin edificacions, monuments o infraestructures, prenen un paper fonamental per al ciutadà: ajudar a recordar les arrels i els inicis del lloc on es van construir.
Però tornant a La Ràpita, com seria el nostre centre històric si el govern municipal dels anys 60  no haguera decidit construir un mercat municipal sobre la bateria fortificada de Carles III? Alguns historiadors n'han fet esment en algun exemplar de la nostra revista, però m'agradaria donar un cop d'ull més a fons:
La TORRE MÓRA ocuparia l'espai de la casa que dóna al carrer Mare de Déu de la Ràpita i la Plaça del Mercat, i estaria quasi a tocar amb l'antiga llibreria del Mercat.

El QUARTER, pegat a la torre pel cantó sud, tindria una de les façanes al bell mig de la plaça, i tot l'edifici s'estendria de forma paral·lela al mercat, pegat a la façana on hi ha l'entrada dels paradistes de la instal·lació municipal. La resta del mercat seria una esplanada (el pati d'armes), delimitada pels "merlets" que formaven l'acabament dels murs que avui queden sota el mercat.

Des de la torre cap al convent, hi hauria els corrals, les vivendes dels primers pagesos i mariners de la nostra ciutat i també les casetes dels guardes de la Sanitat, adherides al mateix convent.
Com no, el pou de les figueretes restaria al seu lloc original, al carrer que duu el mateix nom i al peu de la base de la fortificació.

Tot plegat, de conservar totes aquestes restes a dia d’avui, tindríem un conjunt històric que comprendria tot el mercat, part de la seva plaça i totes les edificacions actuals des de la mateixa plaça fins al convent, inclòs aquest. Resulta una mica difícil imaginar-s’ho, i per això he dissenyat una petita aproximació en forma d’imatge per satèl·lit, annexa a aquest article, amb tots els llocs històrics assenyalats.




Resulta impossible, per no dir una bogeria, restaurar tot aquest contingut històric i enderrocar els edificis existents, o viatjar en el temps per conservar-lo millor que no pas com ho hem fet, però seria molt interessant fer esforços per tenir-lo més present a les nostres vides rapitenques, ja sigui millorant i mantenint els espais físics o fent rutes literàries que comprenguin totes les fases de la història de La Ràpita, passant fins i tot pels llocs relacionats de Tortosa: el Convent de Santa Clara, el barri de Remolins i la zona del primer convent, el carrer del Replà, etc. Seria interessant fins i tot per fer expedicions amb els nostres alumnes d’ESO i Batxillerat perquè,... una mica d’història no fa mal a ningú, no?

Jaume Vidal Cera, Arquitecte Tècnic
jaumevcera@larapita.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada