Equipaments (I). Un hotel d'entitats

Revista Ràpita nº641. Novembre 2012

View in paper

L’altre dia estava assegut a la terrassa del bar de l’Hort del Rei, a l’interior del centre comercial, i reflexionava sobre l’entorn que es crea al voltant d’aquelles escales i passadissos exteriors tan funcionals que reparteixen els locals a banda i banda del recinte. Aquell pati interior proporciona a la petita comunitat un ambient molt peculiar i proper a les persones, tot establint-se una relació cordial entre els clients, els comerciants i els treballadors de les oficines i despatxos que cada dia fan el seu propi recorregut mentre saluden als amics i coneguts que estan asseguts tan tranquils a la terrassa del bar.

Aquest entorn em va traslladar de forma instantània a un lloc ideal per cobrir una de les grans necessitats del nostre poble; em trobava, de cop i volta, a l’interior d’un hotel d’entitats…

Mogut per l’entusiasme d’aquella idea tan sobtada, em vaig ficar de seguida a donar-li forma tot començant per l’estudi d’un programa de necessitats en base a les associacions del nostre poble: Segons la pàgina web de l’Ajuntament de la nostra ciutat (www.larapita.cat), hi ha censades unes cinquanta entitats, majoritàriament de caire esportiu i cultural. D’aquestes n’hi ha que tenen les necessitats cobertes pel que fa a seu social, com les Llars de Jubilats, l’Agrupació Musical Rapitenca, les Confraries de Pescadors, el Club Nàutic o la Unió Esportiva Rapitenca. Tenim, doncs, unes quaranta entitats que tenen els seus llocs de reunió repartits per domicilis i magatzems particulars del casc urbà i que tindrien cabuda a l’hotel mitjançant un lloc de treball indispensable: el despatx. Hi hauria també en aquest hotel els espais comunitaris bàsics per a tota associació: sales de juntes, sala d’assemblees i usos múltiples, serveis (com no) i recintes per al control i registre d’instal·lacions, requerits per la normativa vigent en matèria d’edificació.

També voldria donar cabuda a un col·lectiu format per associacions que tot i no ser reconegudes com a entitats, tenen també unes necessitats bàsiques en quant a espai; són les formacions musicals de la Ràpita. Hi hauria lloc per a ells, i concretament hi destino ni més ni menys que vuit sales d’assaig, a compartir en els casos que fóra necessari.

Arribats a aquest punt, hom es pregunta … què té a veure tot això amb l’Hort del Rei? Doncs molt senzill: la distribució de tots aquests espais. Per aclarir-ho, adjunto a aquest article un petit croquis amb la distribució d’aquest complex que per cert, mal m’està no haver-ho esmentat abans, però l’hotel es trobaria ubicat on a dia d’avui hi ha l’antic escorxador municipal. Com podeu veure al dibuix, tots els espais que he esmentat abans es troben distribuïts al voltant d’un gran pati, i s’accedeix a ells per les escales, ascensors i passadissos que queden a l’interior d’aquest, igual que al centre comercial del que en vull imitar l’ambient, però amb el trànsit dels membres de les entitats enlloc de comerciants i clients.

El gran pati exterior que es formaria al voltant de les seus socials permetria infinitat de possibilitats en quant a actes relacionats amb el mon de les entitats.  Qui no recorda les fires  que en el seu moment organitzava el desaparegut Consell de Joventut? Doncs la tindríem organitzada gairebé a diari. Els assaigs: entitats com l’Esbart Dansaire Rapitenc hi podrien assajar la jota, la dolçaina i els balls de gegants i a la vegada tindrien l’oportunitat d’exhibir-se en un espai a l’aire lliure i obert al públic, talment com la Unió Sardanista, la Banda de Cornetes i Tambors, la Rondalla Local, les Xarangues, etc. Totes les entitats agrairien dos dels espais bàsics abans esmentats: una sala de juntes prou gran per donar cabuda als membres de l’òrgan bàsic de tota associació (la junta) per utilitzar-se en cas que el despatx propi no assolís la cabuda dels seus integrants, i una magnífica sala d’assemblees per reservar-se el dia les ordinàries o extraordinàries o per destinar a usos múltiples, com podrien fer les Mestresses de Casa o el Club d’Escacs.

S’hi podrien organitzar els actes promoguts per les entitats que així ho volguessin: la Fira Alternativa, el Matadero Festival, els campionats de morra, etc. i tot això amb l’avantatge de disposar d’una pista poliesportiva al costat mateix. S’hi podrien construir grades per al públic, i fins i tot una terrassa des de la que es pogués contemplar l’estació nàutica i una petita porció de Delta.

Crec que amb tot aquest contingut seriem un gran exemple a seguir per altres poblacions, i més tenint en compte la sostenibilitat de l’hotel en quant al seu manteniment. Mentre que a dia d’avui tots els equipaments municipals precisen de personal contractat per l’Ajuntament per cuidar de forma diària i continuada els pavellons esportius, piscines, mercats i altres edificis propietat de l’Administració, amb l’hotel es formaria una Comunitat d’Entitats, un ens integrat per totes les associacions allotjades a l’hotel que tindria com a única finalitat el manteniment del mateix. Mitjançant juntes i assemblees, la comunitat destinaria de forma rotativa a les entitats encarregades de netejar i mantenir, per sectors, els espais comunitaris i de programar les operacions de reparació i manteniment necessàries per a la bona conservació de l’edifici. Es tractaria de crear una comunitat utòpica basada en principis de col·laboració, propietat col·lectiva i una organització racional del treball i la vida social dintre de l’hotel, el qual esdevindria sostenible a efectes de despeses de manteniment per part de l’Ajuntament.

Per últim, comentar allò que deu estar pensant la majoria de la gent que ha arribat fins aquest paràgraf: el cost de tot això. Doncs sí, la inversió inicial de l’hotel seria molt alta si tenim en conte que la superfície a construir que proposo és de 1.600 m2 sense incloure el pati exterior. No obstant, i per desgràcia per a les empreses de construcció, els temps que corren són els més viables a efectes de construir aquest tipus d’equipaments: els preus han baixat i hi ha molta competència i quantioses millores en la licitació d’obra pública. A més, avui en dia tenim en compte molts factors que abarateixen les obres: la eficiència energètica, l’ús de materials que no precisen de revestiment, acabats austers i discrets, etc. tot el contrari dels temps de la bombolla immobiliària i els luxes innecessaris a l’hora d’escollir els materials.

Tot plegat esdevindria un equipament molt útil ubicat en una zona privilegiada que, amb un disseny exterior acurat, formaria amb el Museu del Mar del davant un conjunt cultural admirable.

Jaume Vidal Cera, Arquitecte Tècnic
jaumevcera@larapita.com