View in paper
S’alçava al segle XI un gran edifici construït pels moros,… al que van dar el nom de RÀPITA… Així és com comença el llibre d’en Manuel Beguer i Pinyol, historiador tortosí creador de l’obra “Lo
Monestir de Santa Maria de la Ràpita”, una monografia històrica sobre les
primeres construccions de la nostra ciutat: el castell i el monestir.
A mode de resum dir que aquesta torre mora i la fortalesa van passar a
formar part del complex del monestir en un procés que va començar a finals del
segle XIV i que es va interrompre l’abril de l’any 1580 quan l’assemblea magna
de la Llengua d’Aragó i la ciutat de Tortosa redactaren una capitulació de
setze punts amb les condicions per traslladar el monestir de La Ràpita a
Tortosa. Aquesta decisió fou motivada per la manca de protecció davant els
moriscos i els corsaris que freqüentaven la badia dels Alfacs i que al segon
terç del segle XVI saquejaven i robaven contínuament el monestir, i també a la
carència d’aigües de font i horta que hi havia al territori. Així, el dia 21 de març de 1587 es fa oficial el
trasllat a un nou monestir ubicat a l’esplanada de Remolins de Tortosa, on es
continuà amb l'adoració a la Mare de Déu de la Ràpita.
Per l'any 1739, quan es confeccionaren els primers projectes de Carles III
(1716-1788) per fer navegable el riu Ebre, el nostre territori consistia en una
vasta extensió de terres de conreu treballades per pagesos i en una petita
flota pesquera. Ambdós sectors pagaven els seus tributs a les monges
santjoanistes per l'explotació del medi i aquestes corresponien a tota aquesta
gent que transformaven les terres i les milloraven de forma constant (i per
tant les revaloritzaven) mitjançant la construcció de vivendes prop del conjunt
de la torre i l'antic monestir, on més tard i a petició de l'Ajuntament de
Tortosa del dia 24 de setembre de 1779, es construiria la casa per als guardes
de la Sanitat.
La gestió de les religioses des de Tortosa convivia amb el regnat de Carles
III, i el monarca projectà al 1778 una fortificació amb una bateria de defensa
annexa a l'existent torre de La Ràpita, una construcció de la que només avui
perdura el mur de pedra, sota l'actual mercat municipal, però que ja al final
del regnat del monarca constava d'un edifici quarter per als soldats amb
estances i allotjaments, un magatzem i una cisterna.
Som un poble jove, i així ho demostra el poc patrimoni històric que
conservem anterior a les obres de Carles III. A diferència d'altres ciutats, i
deixant de banda les obres del monarca, nosaltres no convivim amb la nostra història
inicial; tenim les nostres restes més antigues ubicades en els carrers més vells
de la nostra ciutat però a la vegada els menys transitats, quasi amagades als
ulls dels visitants que ens venen a conèixer. En altres ciutats com la
Tarragona Romana, el Montblanc Medieval, la Tortosa de les tres cultures o
qualsevol antiga ciutat d'Espanya, la història queda a la vista de seguida,
palesa tan sols transitant amb cotxe o caminant, mentre hom pot observar la
fusió entre el centre històric i la ciutat moderna, l’actual. Són espais que
conviuen amb la història i on les antigues construccions, ja siguin
edificacions, monuments o infraestructures, prenen un paper fonamental per al
ciutadà: ajudar a recordar les arrels i els inicis del lloc on es van
construir.
Però tornant a La Ràpita, com seria el nostre centre històric si el govern
municipal dels anys 60 no haguera
decidit construir un mercat municipal sobre la bateria fortificada de Carles
III? Alguns historiadors n'han fet esment en algun exemplar de la nostra
revista, però m'agradaria donar un cop d'ull més a fons:
La TORRE MÓRA ocuparia l'espai de la casa que dóna al carrer Mare de Déu de
la Ràpita i la Plaça del Mercat, i estaria quasi a tocar amb l'antiga llibreria
del Mercat.
El QUARTER, pegat a la torre pel cantó sud, tindria una de les façanes al bell mig de la plaça, i tot l'edifici s'estendria de forma
paral·lela al mercat, pegat a la façana on hi ha l'entrada dels paradistes de
la instal·lació municipal. La resta del mercat seria una esplanada (el pati
d'armes), delimitada pels "merlets" que formaven l'acabament dels
murs que avui queden sota el mercat.
Des de la torre cap al convent, hi hauria els corrals, les vivendes dels
primers pagesos i mariners de la nostra ciutat i també les casetes dels guardes
de la Sanitat, adherides al mateix convent.
Com no, el pou de les figueretes restaria al seu lloc original, al carrer
que duu el mateix nom i al peu de la base de la fortificació.
Tot plegat, de conservar totes aquestes restes a dia d’avui, tindríem un
conjunt històric que comprendria tot el mercat, part de la seva plaça i totes
les edificacions actuals des de la mateixa plaça fins al convent, inclòs
aquest. Resulta una mica difícil imaginar-s’ho, i per això he dissenyat una
petita aproximació en forma d’imatge per satèl·lit, annexa a aquest article,
amb tots els llocs històrics assenyalats.
Resulta impossible, per no dir una bogeria, restaurar tot aquest contingut
històric i enderrocar els edificis existents, o viatjar en el temps per
conservar-lo millor que no pas com ho hem fet, però seria molt interessant fer
esforços per tenir-lo més present a les nostres vides rapitenques, ja sigui
millorant i mantenint els espais físics o fent rutes literàries que comprenguin
totes les fases de la història de La Ràpita, passant fins i tot pels llocs
relacionats de Tortosa: el Convent de Santa Clara, el barri de Remolins i la
zona del primer convent, el carrer del Replà, etc. Seria interessant fins i tot
per fer expedicions amb els nostres alumnes d’ESO i Batxillerat perquè,... una
mica d’història no fa mal a ningú, no?
Jaume Vidal Cera, Arquitecte Tècnic
jaumevcera@larapita.com
jaumevcera@larapita.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada