Era un mur
fet de pedra, un mur molt alt i consistent. Els avis dels meus pares el feien
servir per tenir lligats els animals, i els avis dels meus avis tenien la casa
adossada a aquest mur.... Així és com
un rapitenc d’avançada edat recorda una construcció de la que poc (sinó gens)
se n’ha parlat i escrit; es tracta del mur que hi havia al carrer Pilar de la
nostra població, un mur de pedra del que a dia d’avui encara en resta algun
tram visitable.
A l’article del més passat veiem com l’antiga línia de
costa ha marcat la configuració de la nostra població des dels seus inicis: les
pendents forçades, els desnivells entre el terreny natural i la zona de
sediments deltaics, els perfils erosionats convertits en coves on tots hem
jugat de petits, etc. Aquesta topografia tan particular és la que donava lloc
als espais subterranis que apareixien quan es construïen els murs posteriors de
les cases de la part baixa de la Ràpita; l’exemple més clar és el cas del
carrer Mare de Déu de la Ràpita.
Si observem les fotografies aèries més antigues de la
nostra ciutat podem apreciar l’existència d’un d’aquests murs al carrer Pilar.
Estava construït a la part de baix del carrer (a la continuació del “roquer”) i
delimitava l’amplada d’aquest carrer de la zona de l’Hortavella. Deuria tenir
uns tres metres d’alçada o més, i estava fet amb pedres treballades de mesures
considerables.
Però, què té d’especial aquest mur? Doncs és una peça
clau que ens ajuda a considerar una hipòtesis històrica mai formulada sobre els
inicis de la nostra població, una població amb una bateria de defensa i un mur
ubicat a peu del mar que abraçava tota la longitud de l’antiga Ràpita, una
població… fortificada.
.jpg)
La fortificació de la Ràpita començava amb la bateria de
defensa projectada per l’enginyer Francesc Llobet, al recinte emmurallat on
avui hi ha a sobre el mercat municipal, i continuava al llarg del carrer Mare
de Déu de la Ràpita fins arribar al final de l’actual carrer Pilar. El lloc de
pas d’aquesta hipotètica fortificació era la Plaça del Cóc; era aquesta una
plaça destinada a ser un balcó a peu de mar des d’on s’havia de contemplar la
badia, les drassanes i el moviment comercial que s’havia de generar en el que
havia de ser el primer port del Mediterrani.
Com ja haureu deduït, estem parlant de l’època de Carles
III, i estem descrivint una de les incògnites més grans de la nostra població:
el projecte de les reials obres de la ciutat de Sant Carles de la Ràpita.
Com arribem a aquesta deducció? Es molt senzill,… només
hem d’unir els punts! Un rapitenc que porta treballant molts anys al sector de
la construcció em va informar sobre l’existència d’aquest mur, i fins i tot em va
arribar a comentar que per tota la part superior estava coronat amb trams de
pedra treballada, i que hi havia unes gàrgoles adossades a les parts baixes que
servien per drenar l’aigua de pluja que s’introduïa al terreny…però el més
interessant fou que aquest mur tenia
continuïtat després de la bateria de defensa, i que estava construït a tota la
llargada del carrer Mare de Déu de la Ràpita. La gent més gran recorda que per
aquella zona hi havia closques de mol·luscs i altres espècies marines, com si aquelles
terres hagueren estat en contacte amb el mar durant molts anys.
Tot plegat , com
hem comentat abans, ens porta a unir tots els punts i a concloure que tota la
façana marítima de la nostra població estava fortificada, talment com una
coneguda ciutat espanyola: Cartagena.
Cartagena fou concebuda i dissenyada com una gran base
naval que havia de controlar l’accés d’embarcacions estrangeres al Mar
Mediterrani. La necessitat per a la creació d’aquesta infraestructura era de
primera ordre, doncs l’any 1713 amb el tractat d’Utrecht, es va perdre la
protecció de la que el regne d’Espanya en gaudia sobre el mediterrani: l’antic
regne de Nàpols.
I així fou com a finals del segle XVIII, amb el regnat de
Carles III com a principal impulsor del projecte, unes espectaculars
construccions defensives protegien les impressionants drassanes de la ciutat,
la qual s’arribà a convertir en la capital del Departament Marítim del
Mediterrani. Aquesta transformació va suposar per a la ciutat uns efectes de
canvi que varen afectar en gran mesura a la societat d’aquella època: una gran
reestructuració urbana, alteracions en les classes socials, aparició de moviments
polítics i canvis en l’estructura de poder existent, influenciada aquesta per
les noves idees de la il·lustració.
Amb poc més de cinquanta anys la població es va arribar a
quadruplicar i bona part va ser contractada per l’estat amb la missió de
treballar dintre de les instal·lacions del port i portar a terme feines de
construcció naval, obres, administració militar i activitats relacionades amb
el funcionament diari, el manteniment i la logística del gran nucli urbà
fortificat.
Aquesta transformació tan positiva per a la nostra ciutat
veïna del mediterrani ens fa pensar un altre cop amb els plans que els
enginyers de Carles III tenien per a la Ràpita i que avui dia encara desconeixem.
Devien ser els mateixos que es van fer realitat a Cartagena? Si mirem el mur de
la fotografia, ben bé es podria dir que estem contemplant la nostra
fortificació del mercat, amb el mateix tall de pedra i amb una geometria
idèntica… Però una vegada més hem de conformar-nos amb les nostres suposicions
i teories que amb tanta il·lusió i ganes us proposem un mes darrera l’altre
mentre esperem que un funcionari dels arxius històrics truqui algun dia per
donar-nos una bona noticia: Hem trobat el projecte de la vostra ciutat…
el veniu a buscar o us el fem arribar per correu certificat?
Com sempre, recomanar als lectors la visita a www.jaumevcera.blogspot.com.es,
on hi haurà imatges, comentaris extres i tots els articles publicats en
exemplars anteriors de la Revista Ràpita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada