Els orígens de la nostra història: la pintura de la Cova del Tendo

REVISTA RÀPITA Nº649. JULIOL 2013

View in paper

Farà aproximadament uns 22.000 anys que un exemplar d’Homo Sapiens va pintar un bou en posició vertical a una cova emplaçada en un dels indrets de la nostra serra del Montsià que avui coneixem com “La Cova del Tendo”. La pintura va ser descoberta pels Srs. Isidro González Urgelles i Armand Avalos durant els darrers dies del mes de març de 1964, i va ser analitzada per primer cop el 17 de maig del mateix any pel Dr. Eduard Ripoll i Perelló. El mateix científic va donar a conèixer l’indret de la descoberta amb el nom de “La Moleta de Cartagena”, i el succés va significar la trobada de la ciutat de La Ràpita amb el seu veritable origen, un origen més antic que les pintures rupestres d’Ulldecona (8.000 anys A.C.) i que els pobles ilercavons de la cultura ibera assentats a l’antic castell d’Amposta i a la moleta del Remei d’Alcanar.

La pintura era un bou de 31’5 cm. de color negre i representat en forma vertical. Les banyes “torçades”, és a dir, en una altra perspectiva, reafirmaven la seva realització al Paleolític Antic. Els peus del bòvid eren oberts, no acabats. El bou estava pintat en una bandera o colada estalagmítica. Als seus peus hi havia unes ratlles diluïdes que es prestaven a diverses interpretacions. Aquesta pintura està considerada la mostra pictogràfica més antiga de Catalunya. D’existir encara la pintura a la Cova, aquesta seria “el Santuari Paleolític de Catalunya”.

En aquella època es van fer vàries hipòtesis sobre les ratlles diluïdes que es trobaven dibuixades paral·lelament al bou: es va dir que eren el cap i la trompa d’un elefant o un mamut, o que també podia ser un arquer. Amb aquest últim cas, de ser veritat, quedaria qüestionada la possibilitat de que la pintura es correspongués a l’art rupestre llevantí així com la seva relació amb l’art del Paleolític. També es va dir que podria ser una figura abstracta, típica de l’art d’aquest període.

Els paratges on va residir l’home del paleolític que va realitzar la pintura del bou distaven molt de les panoràmiques del Montsià que tots coneixem i a les que estem acostumats a veure en llibres, publicacions i fotografies fetes durant les excursions a Matarredona i La Foradada. A banda de la vegetació autòctona que devia ser present a cada pam de terreny, amb alzines, roures, pins i carrasques com a arbres predominants, hem de tenir en compte que el Delta de l’Ebre no existia tal i com el coneixem degut a que per aquella època s’estava formant en les capes més inferiors. A més, l’antiguitat de la pintura coincideix amb un fenomen natural que va condicionar la vida de tots els éssers vius del planeta: La última de les glaciacions (Glaciació de Würm). Aquest fenomen va comportar, a banda d’una presència generalitzada de gel a gran part de la superfície del planeta, una baixada del nivell del mar de tots els oceans de l’ordre de 80 a 100 metres. Segurament que amb aquesta davallada ningú de nosaltres arribaria a reconèixer el territori per on caminava el nostre rapitenc del paleolític, entre altres coses, i a banda de la inexistència del Delta actual, perquè el punt més alt del Massís del Montsià tenia llavors 850 metres d’altitud enlloc dels 764 actuals. Tot plegat devia ser un paratge inhòspit i solitari, amb temperatures gèlides, on l’home es refugiava en coves i sobrevivia gràcies a la caça de conills i aus.

Poc ens podíem pensar que les nostres arrels es remuntessin a un temps tan antic, i d’això se’n van fer ressò les publicacions de l’època. A banda dels articles publicats als diaris nacionals i a les revistes especialitzades, el mateix Dr. Ripoll va elaborar altres treballs relacionats amb la descoberta amb els que va portar a terme conferències i simpòsiums. La Revista Ràpita de la època no va mostrar massa interès sobre el tema; uns mesos després d’haver-se produït el descobriment, a  l’agost de 1964, va incloure una breu ressenya amb l’encapçalament HALLAZGO RUPESTRE. 

Uns anys més tard, al 1988, es va formar l’entitat anomenada ARRELS, un grup de recerca que va aparèixer per la necessitat de retrobar la història de la Ràpita en totes les seves disciplines: arqueologia, arqueologia marina, cultura, folklore, etc. Aquell mateix any, al mes de febrer, Arrels va organitzar una visita a la Cova del Tendo amb els descobridors de la pintura després de 24 anys de la seva trobada, publicant l’acte a la Revista Ràpita nº345 del mes de març: Tots hi vàrem entrar, i per grups s’inicià la recerca del lloc minuciosament, la cova fou recorreguda i inspeccionada amb tota la il·lusió pam a pam. Entre dissabte i diumenge vàrem estar dintre d’ella més de sis hores, fins que els descobridors varen reconèixer l’indret, el qual, lamentablement ara s’hi semblava poc, ja que els nombrosos visitants de la cova, amb el seu desig de tenir-ne un record, havien trencat la quasi totalitat de banderes i estalactites.

Al juny de 1989, l’Associació Espanyola d’Art Rupestre dedica el nº2 del seu butlletí nacional al treball que van fer el pintor i investigador Alexandre Grimal i l’arqueòloga Anna Alonso a la Cova del Tendo, tot analitzant la informació que anys abans havia recollit l’equip del Dr. Eduard Ripoll i traient les seves pròpies conclusions sobre la possible figura de l’arquer que hi havia dibuixada al costat del bòvid.

A principis dels anys 90 neix Institut d’Estudis Rapintecs, entitat que es dedica a la tasca d’investigar sobre els orígens de la Ràpita. Aquesta associació, que va adoptar el bou de la Cova del Tendo com a logotip, va interessar-se per la trobada de la pintura fins al punt d’organitzar una taula rodona dintre de les Jornades Culturals del setembre de l’any 1993; el contingut d’aquesta es va publicar a la revista nº0 de L’Algadir dels Alfachs, promoguda pel mateix institut i editada el mes de març de l’any 1996.

Sobre on es troba actualment la pintura i qui la va sostreure, avui dia continua sent un misteri, i la veritat és que és una gran llàstima. D’haver-la conservat, La Ràpita haguera estat un referent de l’art parietal del Paleolític, i d’haver-la exposat per fer-la visitable a tothom, l’afluència d’investigadors i gent interessada en el tema haguera influït de forma positiva en moltes de les activitats culturals, i fins i tot turístiques, de la nostra ciutat.  Podem donar les gràcies a la gent que la va espoliar per privar-nos d’aquest honor, però no obstant encara no està tot perdut; encara podem crear un grup a alguna xarxa social que es digui: Qui va robar la pintura del bou de la Cova del Tendo?