REVISTA RÀPITA Nº648. juny 2013
View in paper
Si escrivim “any còsmic” a Sant Google, podrem accedir a moltes pàgines web que ens explicaran en què consisteix aquest concepte. No obstant, a cap d’aquests llocs es podrà
trobar l’anàlisi tan curiós i interessant que en farem
aquí, i es que aquest mes parlarem sobre l’ANY CÒSMIC RAPITENC. Aquest terme no
té res a veure amb els viatges a la velocitat de la llum ni amb l’energia del
cosmos o la meditació transcendental; és més senzill que tot això.
View in paper
Si escrivim “any còsmic” a Sant Google, podrem accedir a moltes pàgines web que ens explicaran en què consisteix aquest concepte. No obstant, a cap d’aquests llocs es podrà
Imaginem-nos que el moment en que es va crear l’univers, anomenat BIG BANG
o gran explosió, es va produir un dia 1
de gener i que ara mateix, en aquest precís instant en que ens trobem
llegint aquestes línies, estan a punt de sonar les campanades de la mitjanit
del dia 31 de desembre del mateix any, i que la creació de l’univers, els
planetes i la humanitat s’ha portat a terme durant aquests 365 dies. Aquesta
idea tan curiosa és el que anomenem l’any còsmic o CALENDARI CÒSMIC, i va ser divulgada
per l’astrònom i astrofísic Carl Sagan (1934-1996) en el seu llibre Els dragons de l’Edèn (Premi Politzer
1978). També en va fer referència als seus documentals anomenats Cosmos: Un viatge personal.
Però, què ens aporta, tot això? Per a què serveix? Aquesta teoria ens ajuda
a prescindir de
l’expressió “milions d’anys” quan parlem de temps passats, i
ens proporciona una escala molt més comprensiva a l’hora d’entendre la
quantitat de temps que ha passat entre cada capítol de la creació universal.
El que més ens crida l’atenció d’aquest curiós calendari és que fins el dia
1 de maig no s’acaba de formar
l’espiral d’estrelles que formen la via làctia, i que no és fins el dia 9 de setembre que els planetes comencen
a recórrer les seves òrbites al voltant del sol, desenvolupant-se el sistema
solar en la seva totalitat. El planeta terra no apareix fins cinc dies més
tard, el 14 de setembre, però la
primera forma de vida no s’hi desenvolupa fins el dia 2 d’octubre… sorprenent, no?
Entre els dies 26 i 27 neixen
les primeres aus i els primers mamífers, i comencen a créixer les primeres
flors però… i l’ésser humà? On s’ha ficat? La resposta és fascinant: nosaltres,
ja desenvolupats fins l’aspecte actual, apareixem a les 22:30:00 (hores:minuts:segons) …del dia 31 de desembre!, o sigui, una hora i
mitja abans del fi de l’any còsmic. Mitja hora més tard, a les onze en punt,
comencem a utilitzar les ferramentes de pedra, i al cap de setze minuts
descobrim el foc.
A les 23:59:50 arriba la fi de la prehistòria i comença la història, les primeres civilitzacions com Sumèria, Egipte i la cultura micènica. Tres segons més tard es porta a terme la guerra de Troia i la metal·lúrgia del bronze. A 4 minuts per la mitjanit es celebren els primers
31 de desembre, a les 23:59:59 (l’últim segon de l’any còsmic): Cristòfol
Colon creua l’oceà atlàntic per descobrir Amèrica mentre a Europa esclata el
renaixement i es dóna inici a l’era moderna… i a les 24:00:00 és quan ens
plantem on som ara.
Però… què passa a la Ràpita durant aquest any còsmic? Comencem amb la
prehistòria. Durant els 69 segons que va durar el període del paleolític
superior, es va pintar a la cova del Tendo l’únic gravat d’aquesta època que
consta a Catalunya: el famós brau en posició
vertical. Això va ser entre les
23:58:33 i les 23:59:42 del mateix 31 de
desembre.
A les 23:59:54 els ibers construeixen
un dels seus poblats de la ilercavònia, a dalt d’un turó de 170 metres
d’alçada de l’extrem nord de la Serra del Montsià.
Quatre segons després, a les 23:59:58, el comte de Barcelona en Ramon Berenguer III dóna al Monestir de Sant Cugat del Vallès el territori de La
Ràpita i la seva fortalesa, arrencada del poder dels sarraïns que feien servir
aquella torre com a lloc de contemplació i de reunió. Equival aquesta hora al sis
de maig de l’any 1097, data en la que es signà el document on es va fer constar
la donació i on va aparèixer per primer cop a la història el nom de la nostra
ciutat.
El 17 de setembre de l’any 1260 i continuant amb les 23:59:58 hores de
l’any còsmic, els monjos benedictins venen per mil morabatines alfonsinos el castell de La Ràpita del
Cascall desde la cumbre del Montsiá hasta el mar con
todos sus términos heredades, i ho fan a l’ordre de l’Hospital de Sant Joan
de Jerusalem, qui funda el Monestir de monges santjoanistes destinat a
l’adoració a la Verge de la Ràpita.
Ja a les acaballes de les 23:59:58, el monestir de La Ràpita arriba al seu
punt de màxima esplendor gràcies al treball de les monges i a la seva dedicació
al nostre territori.
I arriben les 23:59:59 hores de l’any còsmic durant el qual es porten a
terme els fets històrics que ens han portat fins al dia d’avui. Les monges i la
Mare de Déu de la Ràpita es traslladen al barri de Remolins de Tortosa, Carles
III construeix el canal de navegació i decideix crear una Nova Població aprofitant la situació estratègica que ofereix la badia dels Alfacs. Més tard
és Isabel II qui
torna a impulsar el canal de navegació per als vaixells de
vapor però desisteix per l’aparició del ferrocarril que al nostre territori pren
el nom de Val de Zafan… i així fins avui passant per episodis històrics per
oblidar, com la guerra civil, o per llocs enyorats que mai oblidarem, com la
pista de La Rosaleda o els tres cinemes que un dia vam tenir.
